En Rafel va fer 55 anys el dissabte passat. I res em va fer més ràbia que no tenir temps que no poder-me posar davant de l'ordinador fins avui, i a més no poder fer un video com deu mana.
Però de fet tant ell com jo sabem que no he tingut temps de fer més, ni potser tampoc no cal.
El que vull fer avui potser no tant felicitar-lo amb retràs des del blog, si no, dedicar-li un "post", amb unes petites línies, amb el que significa per mi personalment el meu pare.
En el fons és el que he fet amb tothom, no?
He acabat escrivint com veia i que significava per mi, la persona que feia anys.
Doncs bé, pare, no cal que et digui que ets de les persones més importants a la meva vida, que sempre has estat i sempre he notat que estaves al meu costat, tant en els moments bons com en els moments dolents. Que sempre has tingut aquella frase, que sempre has tingut aquella paraula, que m'ha fet reaccionar o pensar, que encara que no t'ho semblés les teves paraules m'arriven sempre al fons.
Que ets de les persones que conec més treballadora, i que s'ha guanyat les coses pel seu pròpi esforç, que no s'ha rendit mai, que sempre has estat al peu del canó i que aquesta manera de ser t'ha portat a on ets i et portarà encara molt més amunt!!!
Que ets el meu pare i t'estimo i vull que tothom sàpiga que redera de, a vegades una fatxada, hi ha una persona sensible i comprensible i que donaria qualsevol cosa pels seus.
Felicitats, sobretot per ser com ets i per tu aquest tema de U2, "Windows in the Skies". Tot per tu...
4 comentarios:
Tinc encara llàgrimes als ulls i les emocions a flor de pell.
Aquesta es una felicitació per tots dos, Rafael a tú per fer anys , per sentir-se tant estimat , perque t'ho mareixes.
A tu Ignasi , per dir ,sentir i fer-ho public, encara que les coses se saben es molt maco que t'ho diguin .
Son paraules que qualsevol pare/mare li agrada sentir al seu fill/a.
Felicitats a tots dos !!
Carme.
No tot en la vida son penuries, dies foscos...tambè hi ha al·legria, amor i dies clars. La força de voluntat mou muntanyes, les ganes de viure mou el món i el desitj de tirar endavant no hi ha ningu que pugui aturar-ho.
Gràcies
Moltes felicitats "xavaaaaal"!!!, que estàs fet un jovenàs! He he he!! I amb tot això que t'ha dit el teu fill (what the Nash!!!!) ni deus passar per la porta del pis, què dic!?!?, han hagut de treure els cotxes de Can Patrac i tot...
El primer dia que et vaig veure, buf, vaig pensar, que seriós aquest home... Però també t'he vist descollonant-ne de riure i hem rigut junts. I que duri (sobretot això del riure).
Una abraçada!
Ja fa dies, però com que ja t'haviem felicitat en persona no corria pressa.
Només dir-te que vares ser el meu cunyat abans que jo sabés que era un cunyat.
Quan era petita et veia molt gran, i ara que he crescut(una mica), m'agrada perquè et segueixo veient i sentint GRAN, molt GRAN. (hi veig que no sóc l'única)
Per molts anys i UN PETÓ !!!
Publicar un comentario