En Rafel va fer 55 anys el dissabte passat. I res em va fer més ràbia que no tenir temps que no poder-me posar davant de l'ordinador fins avui, i a més no poder fer un video com deu mana.
Però de fet tant ell com jo sabem que no he tingut temps de fer més, ni potser tampoc no cal.
El que vull fer avui potser no tant felicitar-lo amb retràs des del blog, si no, dedicar-li un "post", amb unes petites línies, amb el que significa per mi personalment el meu pare.
En el fons és el que he fet amb tothom, no?
He acabat escrivint com veia i que significava per mi, la persona que feia anys.
Doncs bé, pare, no cal que et digui que ets de les persones més importants a la meva vida, que sempre has estat i sempre he notat que estaves al meu costat, tant en els moments bons com en els moments dolents. Que sempre has tingut aquella frase, que sempre has tingut aquella paraula, que m'ha fet reaccionar o pensar, que encara que no t'ho semblés les teves paraules m'arriven sempre al fons.
Que ets de les persones que conec més treballadora, i que s'ha guanyat les coses pel seu pròpi esforç, que no s'ha rendit mai, que sempre has estat al peu del canó i que aquesta manera de ser t'ha portat a on ets i et portarà encara molt més amunt!!!
Que ets el meu pare i t'estimo i vull que tothom sàpiga que redera de, a vegades una fatxada, hi ha una persona sensible i comprensible i que donaria qualsevol cosa pels seus.
Felicitats, sobretot per ser com ets i per tu aquest tema de U2, "Windows in the Skies". Tot per tu...
